Nous requisits per Informes no financers - Ingertec
LlamarPresupuesto

Nous requisits per Informes no financers

L’obligació de les empreses de més de 500 empleats a la publicació o divulgació d’informació no financera queda recollida en la transposició de la normativa europea a través de la llei 11/2018.

Des de febrer s’està parlant en les comissions de la UE d’establir canvis en la Directiva d’Informes No Financers de la UE (NFRD), de fet ja s’està discutint l’actualització de les Orientacions no vinculants, les quals ens convé anar coneixent per avançar-nos a la nova normativa per als informes no financers que podria publicar-se pròximament.

El grup de treball que està elaborant els canvis en la normativa de la UE sobre informes no financers, treballa més que res en conceptes relacionats amb el medi ambient i l’impacte climàtic de les activitats de les organitzacions.

El document preliminar per a les noves recomanacions per als informes esmenta l’impacte mediambiental 53 vegades en 33 pàgines pel que sembla clar que el nou document sobre la divulgació no financera tendeix a alinear postures amb el Task Force on Climate related Financial Disclosure (TCFD).

TCFD és una recomanació perquè les organitzacions mantinguin un enfocament en la Gestió de Riscos davant el canvi climàtic. Es tracta d’una Gestió de riscos reflectida en mètriques i objectius.

Un concepte realment nou és que es proposa que les seves dades (Mètriques i objectius) sobre la Gestió de Riscos s’han de fer independentment de la materialitat, això implica que estaríem abocats a divulgar informacions que actualment no són requisits dels informes no financers.

Alineació amb el TCFD.

Des d’una perspectiva més tècnica, el Document de consulta descriu en detall com les Directrius no vinculants s’alinearan els requisits de la Directiva d’Informació No Financera amb les recomanacions de TCFD. En particular, el Document de consulta proporciona un esquema útil que visualitza clarament com s’alineen els dos marcs normatius.

  • NFRD Informes No Financers
  • TFCD Guia per a la Gestió de Regs davant canvi climàtic

El Document de Consulta també pren prestat l’TCFD la definició dels riscos relacionats amb el medi ambient (físics i de transició) i les oportunitats. Per als últims específicament, el Document de Consulta explica:

“La tipologia d’activitats econòmiques sostenibles, proposada per la Comissió com a part del Pla d’acció per finançar el creixement sostenible, ajudarà a identificar i classificar aquestes oportunitats”.

Explicat de forma més senzilla, la Comissió de la UE està assenyalant implícitament la posada en marxa d’eines polítiques per tenir en compte les oportunitats relacionades amb el medi ambient (per exemple, l’anomenat “factor de suport verd”).

Definició de materialitat

Curiosament, el Document de consulta introdueix una nova definició de materialitat, anomenada «doble materialitat».

La primera perspectiva es refereix als impactes potencials o reals dels riscos relacionats amb el medi ambient i les oportunitats en el «acompliment, desenvolupament i posició» de l’empresa com a concepte equivalent de “materialitat financera» si ens estigués escoltant un possible inversor.

La segona perspectiva es refereix als «impactes externs de les activitats de la companyia» o denominats també com «materialitat ambiental i social”, informació que interessa als consumidors, societat civil, empleats a més d’inversors.

A més d’aquests nous aspectes, la definició no introdueix nous elements al concepte de materialitat, el que reflecteix dues perspectives que ja es van descriure en altres marcs o documents d’orientació. Més aviat, es tracta d’assegurar l’alineació amb el TCFD, que es basa en la definició de «materialitat financera».

En resum

Les implicacions de la doble materialitat suposaran un impacte en concepte de nous requisits de divulgació d’informació traient importància al procés en si mateix de la determinació de la materialitat.

Novetats sobre el procés de determinació de materialitat en els informes de divulgació no financera.

El Document de Consulta aclareix el següent:

“Les empreses han de considerar la divulgació de la informació proposada en aquestes pautes si decideixen que el medi ambient és un problema material des de qualsevol d’aquestes dues perspectives”.

Això implica que les empreses poden prendre una decisió pel que fa a la perspectiva de materialitat (financera, ambiental i social, o ambdues) que estan adoptant en divulgar informació.

Evidentment, això exigeix ​​una major transparència de la junta directiva sobre quina perspectiva de materialitat s’adopta i per què.

A més, aprofundint en aquest concepte, es requerirà detalls addicionals sobre el procés de determinació de materialitat en relació amb:

  • Un mecanisme de compliment o explicació sobre la metodologia de materialitat.

Les empreses que arribin a la conclusió que el medi ambient no és un problema material hauran de fer una declaració a aquest efecte, explicant com s’ha arribat a aquesta conclusió.

  • Establir els límits de l’avaluació de materialitat perquè es reflecteixin les “dependències del capital natural, humà i social» dels problemes relacionats amb el medi ambient.
  • Requisit de divulgació de la metodologia de materialitat específica.

S’hauran de descriure els processos de la companyia per identificar i avaluar els riscos relacionats amb el medi ambient a curt, mitjà i llarg termini, informant en detall com la companyia defineix el curt, mitjà i llarg termini.

És important destacar que aquests nous requisits de divulgació dels informes no financers es remeten directament a la Gestió de Riscos de la Recomanació TCFD, que estableix que la millor manera de respondre al requisit de divulgació és a través de la divulgació de la metodologia d’avaluació de la importància relativa.

  • Requisits específics de divulgació relatius al seguiment continuo del risc material.

Informe sobre la freqüència de revisions i anàlisi pel que fa a la identificació i avaluació de riscos.

CONCLUSIONS

Com s’explica en el Document de consulta (i també es desprèn del seu nom), les Directrius no vinculants per ara són un complement no obligatori dels requisits de la Directiva de la UE sobre la informació no financera.

Tot i que aquests requisits són de moment de naturalesa voluntària, proporcionen una indicació clara sobre cap a on es dirigeix ​​l’activitat de formulació de polítiques: cap a una major transparència i una creixent importància de l’anàlisi de materialitat.

Deixa un comentari